La Universitat de Barcelona (UB) ha aprovat recentment un document que té com a objecte “regular el procediment pel qual s’ha de regir la selecció de personal acadèmic contractat amb caràcter permanent per la Universitat de Barcelona”.
La capacitat de contractar personal acadèmic permanent per part de les universitats fou un dels punts més innovadors de la LOU, que obria una via no-funcionarial de contractació i que permetia una gran autonomia per part de les universitats en el procés de selecció del seu personal. Atesa la ineficàcia demostrada abastament del procés tradicional de contractació, a causa tant de la rigidesa del sistema com de la corrupció generalitzada, la nova via donava esperances de què, finalment, hi hauria la possibilitat de fer les coses ben fetes. Això vol dir, un procés de contractació àgil, obert, internacional i destinat a captar els millors acadèmics i investigadors.
Malauradament, però, en el document sobre la normativa de selecció de personal acadèmic de la UB, totes aquestes expectatives queden trencades. El document consisteix bàsicament en repetir el sistema funcionarial, i en alguns aspectes és encara pitjor. Passo a continuació a comentar alguns dels punts més desafortunats, des del meu punt de vista.
- El mateix fet que per a concursar a una plaça s’hagi de superar una prova o examen, amb pagament de drets d’examen inclosos, és totalment ridícula i va en contra de la pràctica habitual en totes les universitats de prestigi d’arreu. Si mirem com ho fan les millors universitats del món veurem que no es demana més que el CV i cartes de recomanació, més una entrevista personal i/o una exposició oral del treball de recerca.
- Als aspirants estrangers se’ls demana la homologació dels títols
- Es demana també als aspirants l’acreditació del coneixement de la llengua catalana, així com un coneixement adequat del castellà. Però també es diu que excepcionalment es podrà demanar al rector l’exempció d’aquest requisit en base al seu CV. Així doncs, per què es demana? És clar que els professors de la UB han de tenir un coneixement adequat del català i el castellà, però això no es pot posar com a requisit per poder sol·licitar una plaça, ja que d’aquesta manera es deixen fora molts candidats qualificats, i en particular la majoria d’estrangers. El que sí ha de procurar la UB és que el professorat contractat, i no només aquest sinó tot el seu personal, assoleixi un coneixement adequat de català i castellà dins un termini raonable a partir de la seva contractació.
- També es demana “Disposar de l’acreditació externa prevista per la llei per accedir a la categoria corresponent”. De nou, una altra trava innecessària i que fa el procés més rígid i tancat. L’informe de l’AQU, o de qualsevol altra agència o comissió pot ser útil per dur a terme la selecció de les sol·licituds presentades, però no pot de cap manera posar-se com a requisit previ per poder presentar-se a una plaça.
- La mateixa presentació de sol·licituds requereix el comprovant del pagament dels drets d’examen, i de fotocòpies compulsades de documents. Altra vegada, més entrebancs innecessaris. La verificació de l’autenticitat dels documents s’ha de fer, en tot cas, un cop feta la selecció, i no pas abans.
- Pel que fa a la composició de les comissions de selecció, aquestes estaran formades per “dos vocals .... nomenats per rector o vicerector en qui delegui, a proposta del departament al qual estigui adscrita la plaça”
- Es diu també que “Totes les proves seran públiques...”. Al contrari, la composició de la comissió hauria de ser secreta fins després d’haver fet la selecció per tal d’evitar pressions i influències externes.
- Pel que fa a la presentació dels candidats i al desenvolupament de les proves, es repeteix el sistema tradicional d’oposicions. Aquest sistema és no només humiliant pels candidats (es demanen CINC còpies d’un munt de documents innecessaris, i exemplars de publicacions i documents acreditatius), sinó totalment inoperatiu i que no garanteix la selecció dels millors. Algú creu que els millors acadèmics i investigadors conserven documents acreditatius de tots els congressos on han estat convidats, de les conferències que han impartit, dels estudiants que han tingut, dels cursos que han donat, etc.? Creu algú sincerament que un acadèmic o investigador de primera línea perdrà el seu temps escrivint “un projecte acadèmic personal i original...., un projecte de recerca....., i un pla d’actuació docent...”? Com a màxim se’ls pot demanar una o dues pàgines explicant el seu projecte docent i investigador, però de cap manera no es pot demanar als candidats que dediquin mesos a preparar una documentació del tot innecessària.
Crec que la UB hauria de retirar el document i optar per un sistema de contractació semblant al de les millors universitats. Això vol dir mitjançant una convocatòria totalment oberta i anunciada internacionalment. Els candidats n’hi hauria prou amb que presentessin el seu CV i cartes de recomanació. S’hauria de fer una pre-selecció de candidats (short-list) mitjançant comissions d’experts internacionals, secretes i totalment independents. Aquesta pre-selecció hauria d’estar basada només en criteris d’excel·lència científica i acadèmica. La selecció final la podria fer la pròpia universitat, amb representants del departament, després d’una entrevista personal amb els candidats pre-seleccionats. Només d’aquesta manera s’aconseguiria augmentar el nivell de qualitat del professorat, i per tant de la pròpia universitat.
